1 de Desembre, la lluita continua

La SIDA (Síndrome d’Immunodeficiència adquirida), és una malaltia causada pel VIH (Virus d’Immunodeficiència Humana), que provoca l’immunodepressió de l’ésser humà de manera que qualsevol infecció oportunista, podria comportar la seva mort.Segons l’OMS (Organització Mundial de la Salut), la epidèmia no està disminuint; l’increment va ser molt important en els anys 90 i ara sembla ser que es va enrelentint. Des de que es va descriure el primer cas, unes 60 milions de persones s’han vist infectades per el virus i d’aquestes han mort unes 20 milions. A mitjans del 2006 tan sols el 24% de les persones que necessitaven del tractament contra el VIH tenien accés al mateix.Des de la Joventut Socialista de Catalunya, creiem necessari aprofitar la celebració del dia 1 de desembre, dia Mundial de lluita contra la SIDA, per recordar que és només la prevenció i la informació, rebutjant a l’hora qualsevol tipus d’estigmatització dels afectats, l’única via possible per posar fre, a la que és fins al moment, la gran epidèmia del S.XXI.Es per això, que volem condemnar l’aberrant crítica a l’ús del preservatiu, en la que s’obvia, que avui per avui és l’única forma d’evitar el contagi en relacions de risc. També ens sentim amb el deure de reivindicar una major implicació explícita per part de les administracions, en la lluita contra l’especulació de les multinacionals farmacològiques, les quals s’aprofiten de la dependència crònica dels malats de SIDA als medicaments antiretrovirals.La nostra tasca serà constant, ja que no tenim un altre objectiu que el d’assolir un món millor en el que poder conviure, on les malalties i la lluita d’interessos no siguin un impediment.Però per això hem de tenir clar que no podem passar per alt, ni molt menys deixar-nos enganyar, obviant que l’edifici de la societat de l’endemà, es construeix posant pedres que garanteixin la seva fermesa, en la societat del present.Perquè creiem que un món millor és possible, no ens cansarem de dir que en front la SIDA i el sexe una única postura és possible, PROTEGEIX-TE!

Jove, tu decideixes!

JSC Vallès Occidental, 1 desembre 2009

La veu de 12, el sentiment de tots

Avui ens hem llevat amb un dels casos més significatius i curiosos de la premsa catalana. Tots els diaris en bloc publicaven una editorial ( redactada pels 12 mitjans de comunicació de la premsa escrita) en defensa de l'Estatut.
Una retallada del Constitucional a l'Estatut seria un cop molt dur a la Democràcia espanyola ja que ha estat aprovat per ampla majoria tant a les urnes com en les Corts Generals. Anar en contra d'una llei aprovada per les vies legals seria un fet històric lamentable en la democràcia actual.
Diuen que els genis són aquells avançats i incompresos en la seva època, diuen que el President Maragall ha estat un d'aquests genis i diuen sovint que Catalunya es la Comunitat Autònoma més propera a Europa de tot l'Estat. Tot aquest assumpte no fa altre cosa que ratificar tot això i donar encara més validesa al model d'Estat del PSC: el federalisme.
És clar que al 1977 va haver-hi un gran pacte per dur a terme la transició política i social espanyola on tothom va renunciar a part de la seva ideologia per un bé comú, però la transició s'ha de veure com el que es: una transició. Es a dir, un cop superada la primera etapa, s'ha de donar un pas més i avançar cap a un nou pacte general i un nou model d'Estat, no pot ser que 32 anys desprès continuem encara en un procés de transició. Si el Constitucional rebutja el text de l'Estatut no voldrà dir que aquest sigui dolent o estigui mal fet, ens al contrari posarà de manifest que la Constitució s'ha de revisar i per tant Catalunya haurà anat un altre cop un pas per davant de la resta de l'Estat.
Aquest possible rebuig està donant ales a velles reivindicacions independentistes que han vist en les consultes populars una via de sortida per fer-se escoltar i veure. La realitat però, es que aquestes consultes són un entreteniment per uns quants que representen aproximadament un 18% de la població total de Catalunya i per tant una sortida no representativa avui en dia de la societat i el sentiment de Catalunya.
El PSC defensa un model més realista i alhora més ambiciós. Espanya, per molts que encara ho vulguin, no es “ Una grande y libre”. Espanya per sort es la suma de moltes diferències i es bo i saludable que es reconeguin, es respectin i es valorin. La cultura, les tradicions i les arrels són diferents a un cantó i un altre de l'estat, però l'èxit radica en compartir-les. Hem avançat cap a una Comunitat Europea i una globalització econòmica que cerca també ser una globalització cultural, però no som capaços d'avançar cap a un Federalisme Espanyol. Aprovar l'Estatut en la seva totalitat seria donar un pas endavant cap a un nou model d'Estat on tots estiguem còmodes amb els nostres veïns, un nou model federal al que un dia o un altre hem de ser capaços d'arribar.

Podeu llegir la notícia aquí

Ara que fa 20 anys

Aquesta setmana el grup municipal de CDC ha escollit el seu nou President, amb lo que Josep Faure deixa el seu càrrec en favor d'Antoni Parera. Aquest sembla ser un gest per unir la coalició de CIU de cara a les properes eleccions, ja que en Parera es de la banda mes conservadora de CDC.

Crec que amb aquesta nova elecció, CIU intenta fer neteja de la etapa Sebastià i alhora evitar la crispació que s'ha instal·lat en el partit des de que Parellada es la alcaldessa de Viladecavalls. Es possible que ho aconsegueixin ja que el desgast iniciat pot causar fatiga a alguns i probablement hi hagi qui, cansat, s'aparti definitivament del mon de la política i prefereixi quedar-se a casa.

El mes probable, però es que la lluita interna a CIU continuí fins a la elecció del seu alcaldable de cara a les eleccions municipals del 2011. No cal oblidar que Parera ja va ser alcalde al 1990 quan com diu l'expressió li van fer el llit al Cortès. Poc li va durar la alegria ja que el PSC liderat llavors pel Fèlix Farré va ser clau en les eleccions i va evitar un nou Govern convergent. Malauradament després es va canviar la samarreta i va anar a parar a CDC en detriment precisament de Parera, que no semblava un candidat ferm ( al contrari del seu pare que també va ser alcalde anteriorment).

Molt deuen haver canviat les coses a CDC quan la seva renovació passa per rescatar de la memòria a antics dirigents de fa 20 anys, mostra de que la gent jove els hi ha perdut confiança . Es cert que guanyen en serenor i talant, però en política tot i que la imatge es important, mes ho es el projecte i la capacitat per transmetre'l. Permeteu-me que dubti d'aquestes dues característiques a CIU i als seus dirigents a Viladecavalls.

En definitiva, l'etapa de CIU toca a la seva fi i en un intent desesperat de salvar els mobles han escollit a una persona calmada, adinerada i d'una família tradicional del poble, però incapaç de liderar un projecte il·lusionant. Algú acostumat a les trifulques dins del seu partit, però a tot i ser alcalde no tenir mai el recolzament del poble. Algú que vol acostar la política a la gent, però que porta 20 anys apartat de la política. Tot i així permeteu-me que feliciti al Sr Parera pel seu nou càrrec, li desitjo de tot cor molta sort en aquesta aventura.

Inauguració del local del PSC ( II part)

Aquest diumenge els socialistes de Viladecavalls vam veure fet realitat dos somnis. Primerament la inauguració del nostre local social al carrer Antoni Soler i Hospital, però també l’agradable notícia que qui ens venia a visitar no era altre que el molt honorable President Montilla.
Aquest acte estava previst per Desembre per falta de dates, però el dissabte a la tarda ens van comunicar que si no teniem cap inconvenient es realitzaria el diumenge ja que al President li feia especial il·lusió acompanyar-nos en aquest dia.
Evidenment no ens podiem negar i vam organitzar la inauguració en un temps record. La capacitat d’aquesta executiva per delegar feines, dur-les a terme i convocar a un gran número de gent en poc mes de 15 hores va quedar pal·lessa diumenge ( es clar que no cal obviar que una visita com aquesta ajuda i molt).
La inauguració del local va ser tot un éxit i crec sincerament que el PSC de Viladecavalls va sortir molt enfortit com a partit i com agrupació, la feina però no acava aquí.
El local social ha estat aquests darrers mesos un lloc d’acollida socialista on tant les JSC com el PSC han mantingut reunions i assamblees, però a partir d’ara es converteix també en un espai de trobada amb els veíns. Un espai que obrirà les portes un parell de dies pel matí i un parell mes per la tarda amb l’esperança que qui vulgui ens faci arribar les seves inquietuts, les seves queixes, les seves crítiques i també les seves propostes.
A vegades es cau en la tentació de pensar en les properes eleccions municipals, com es pot comprovar en els plens on les portaveus fan mes campanya que propostes, però la nostra aventura es basa en el present, en els problemes i mancances actuals i acaba el mateix dia que hi hagi renovació d’executiva, just el mateix dia que començarà un altre present i així consecutivament.
El PSC de Viladecavalls ja te Blog, les JSC grup al facebook i properament obrirem mes vies de comunicació amb la vila amb el propòsit de mostrar la feina feta, però també amb la voluntat de que el projecte del PSC, el projecte socialista sigui un projecte amb identitat i valors propis on es recullin les inquietuts del major número de persones possibles.
Aprofito aquest article per demanar disculpes per no actualizar el blog aquest darrer mes. Se que sou molts qui obriu la meva pàgina al matí esperant noticies noves, però la veritat es que desprès d’infinites reunions ( JSC de Viladecavalls, Consells Nacionals, Escola de Formació 13 Roses, executives del PSC i trobades amb grups de l’oposició i equip de govern), el meu cap necessitava distreure’s amb altres coses a l’arribar a casa.

Inauguració del local del PSC ( 1ª part)

Bon dia a tothom,

Penjo una nota ràpida per comunicar-vos que avui a les 12h el President Montilla inaugurarà el nou local del PSC oficialmen a Viladecavalls.
Estarem a la plaça de la Vila o es faran els parlaments i l'entrega de carnets als militants. Si vols compartir una estona agradable, conèixer a l'actual executiva del PSC i al President Montilla t'esperem!!!!!

Jove i socialista. T'hi animes?

Coses que ahir intuíem i avui sabem

El ple d’ahir va aixecar moltes expectacions per esbrinar quina seria la tònica del que queda fins que se celebrin les properes eleccions municipals. Va ser un ple de gairebé 30 punts en els que si el present analitzava els actes, les mocions, les votacions i els gestos dels nostres representants podia desxifrar les incògnites que ahir van quedar resoltes. Per no avorrir al lector faig un esquema de les coses que com diu l’article ahir intuíem i avui sabem:

a) La senyora Regina Parellada no sap governar. Tenim una alcaldessa que després d’un munt d’anys com a regidora no sap quin es el procés a seguir en un ple. Es va equivocar alhora de donar els torns de paraules als grups municipals i en el procés de les votacions en al menys 8 punts.
b) La senyora Regina Parellada es prepotent. Cada cop que es va equivocar ho va solucionar dient: “ es el primer dia el següent ja ho farem millor” tot rient per sota del nas. Miri senyora Regina la situació de Viladecavalls es crítica, no es pot permetre el luxe de tenir a la màxima representant del consistori pensant en que demà ja ho farem millor. Les solucions i les bones maneres es necessiten avui i no demà.
c) Qui governa es Unió. En un dels punts alhora de donar la paraula, l’alcaldessa es va dirigir al seu company Raso dient: “ pel grup de Convergència alguna cosa a dir.... vull dir pel grup de CIU alguna cosa a dir”.
d) Unió deprecia a Can Tries. Paraules textuals d’en Raso: “El bus llançadora del dissabte uneix el Casc Urbà amb la barriada de Can Tries”. Can Tries ja no es un barri o una urbanització, ara es una barriada, o potser es que es en això en el que ho volen convertir.
e) Unió no governa sola al municipi. Ahir es va veure clarament un pacte encobert entre CIU, PVA i els dos regidors no adscrits. Van ser aquests dos grups, entenent que els dos no adscrits actuen com a grup, qui van aprovar els punts presentats per CIU. Primer un i després l’altre s’alternaven el vot afirmatiu, deixant espai per votar en contra algunes coses de cara a la galeria.
f) ERC i ICV continuen fent la seva feina d’oposició. Al contrari del que s’havia especulat en alguns espais, ERC continua la seva feina de fer oposició constructiva sense haver pactat amb CIU.
g) Sous i sous. El Faure cobrarà el mateix que en el seu antic càrrec de gerent de Viladecavalls Multigestió. Al contrari que el Quico penso que el sou com a càrrec públic ha d’estar directament relacionat amb la feina que es fa i al Faure no li han donat responsabilitats com per tenir un sou tant alt i a jornada completa. Es mes, estic convençut de que ha estat una compensació política que ha fet Unió per mantenir una mica d’unitat dins del seu propi partit. En poques paraules, el Faure s’ha venut per un sou que ha comprat Unió amb els diners de tots
h) En Quico continua amb el seu poc talant habitual. Els pocs escrúpols del personatge van arribar al punt de presentar una moció amb l’ànim de culpabilitzar a l’equip de govern de la mort d’en Sebastià Homs. Una moció que interfereix amb el treball que realitza fiscalia i que posa de relleu l’ànim de guanyar vots a costa d’autoproclamar-se defensor de l’Alcalde i beatificar-lo. Per qui no el conegui, aquest es el mateix que encara no fa un any descrivia les maneres de fer d’en Sebastià de dictadores i talibanes. Es cert que qui escriu també en mes d’una ocasió va descriure alguns actes de dictatorials, però la diferencia radica en que jo no pretenc beatificar al Sebastià, simplement demano respecte per la persona i per la família. Deixin descansar en Pau a qui ja no es pot defensar i dediquin-se a fer política. El poble ho necessita.